Comprendre l'or i el magnetisme
Per què l'or és un metall no-magnètic
La pregunta que pot sorgir després d'agafar un imant i preguntar-se, "un imant s'enganxa a l'or?" és la mateixa pregunta que moltes altres persones han fet per esbrinar ràpidament si les seves joies d'or són genuïnes. És un pensament molt senzill, ja que els imants s'adhereixen als metalls; per tant, si l'or és genuí, què ha de passar? Bé, sorprenentment, la resposta diu molt sobre l'or en si.
Químicament, l'or és un metall no-magnètic. Per tant, en circumstàncies normals, un imant no pot atreure una peça d'or. Aquesta propietat de l'or depèn de la naturalesa del seu àtom. Els àtoms d'or consisteixen en electrons aparellats en la seva disposició, que no amplifiquen, sinó que anul·len qualsevol possible efecte magnètic. A causa d'aquesta propietat, l'or entra a la categoria de materials diamagnètics.
I ara ve la part fascinant de l'or-que en realitat presenta repulsió magnètica, encara que en quantitats extremadament minúscules. El fenomen és tan insignificant que no es podria percebre sense l'ús d'algun aparell especial en un entorn de laboratori. L'or sembla que no es veu afectat pels imants en aplicacions diàries-a-.
Pel que fa als estudis de física, es veu que l'or té nivells de susceptibilitat magnètica molt inferiors als que s'observen en metalls magnèticament actius com el ferro o el níquel. Això explica per què els joiers i experts generalment esperen una reacció zero de l'or sota proves d'imants.
En conclusió, quan s'utilitza un imant sobre l'or i no es veu cap reacció, de fet és una indicació que el metall es comporta com s'espera d'ell. Tanmateix, no necessàriament demostra la seva autenticitat, ja que també hi ha metalls impostors que no tenen afinitat magnètica.
La diferència entre l'or i els metalls magnètics
Perquè un entengui conceptes com ara "l'or atreu l'imant?" o "l'or s'enganxarà a un imant?", cal examinar les diferències entre l'or i els metalls que estan magnetitzats.
Els metalls amb magnetització inclouen:
- Ferro
- Níquel
- Cobalt
Se sap que els metalls anteriors són materials ferromagnètics a causa de la seva capacitat de formar enllaços forts amb imants. En el moment en què aquests materials s'utilitzen per fer qualsevol ornament, un notarà moviment en ser atret per un imant.
Tanmateix, aquest no és el cas de l'or, ja que no té electrons per alinear-se amb el camp magnètic, la qual cosa no provoca cap reacció a la presència d'un imant. Tanmateix, la majoria d'ornaments d'or es fan amb un aliatge d'or i altres metalls. Això pot provocar reaccions a l'exposició a un imant.
En termes simples, la introducció de diferents substàncies pot alterar les característiques inicials d'una substància. Per exemple, pintar groc amb un color diferent provoca una variació de color.
Un imant s'enganxa a l'or
Explicació científica darrere del comportament d'or
Primer de tot, un imant s'enganxa a l'or? No, no ho fa.
La forma més pura d'or no pot ser atreta per un imant. Un dels principis bàsics de la física és que l'or, en ser un element no-metàl·lic, no tindrà mai propietats magnètiques.
Fins i tot els imants extremadament potents no exerciran cap impacte sobre l'or. Es pot posar una barra d'or al costat d'un imant així durant el temps que vulgui; no s'observarà cap reacció.
Per tant, els imants s'utilitzen àmpliament a les joieries per a una ràpida determinació de joies falses. Qualsevol cosa que s'adhereixi a un imant definitivament no serà or.
Per contra, un objecte que no atrau l'imant no indica necessàriament que estigui fet d'or.
Observacions de la vida real-en proves d'or
Quan utilitzeu un imant en exemples-reals, podeu obtenir respostes immediates, però les heu d'analitzar acuradament.
Aquests són alguns resultats que rebreu:
Queda quiet: or real o or fals sense propietats magnètiques
L'imant atrau amb força: or fals o metall magnètic
Respon suaument: pot ser un aliatge d'or
Per tant, tot i que ara sabeu que la resposta a "un imant s'enganxa a l'or" és no, aquest mètode no és 100% fiable.
L'or s'enganxarà a un imant
Situacions on l'or pot semblar magnètic
Ara passem a una altra forma de la pregunta: "s'enganxarà l'or a un imant".
Per si sol, en circumstàncies naturals, l'or pur mai atraurà. Tanmateix, hi ha algunes excepcions a aquesta regla quan sembla que l'or atraurà.
Exemples:
Els tancaments de joies de vegades utilitzen molles d'acer
En alguns dissenys es poden incloure elements interns
L'or aliat pot tenir metalls magnètics en petites quantitats
Si un collaret atrau un imant a causa del fermall, no vol dir que la joieria estigui feta completament amb materials d'imitació. Només una part atrau, mentre que la resta d'elements no es veuen afectats.
Icepcions errònies habituals sobre les proves d'or
Aquests són alguns mites persistents sobre la realització de proves d'imants:
"Si no s'enganxa a un imant, és autèntic". – No necessàriament.
"Tot l'or fals és magnètic". – No és cert.
"Qualsevol interacció amb un imant indica que l'or és una falsificació". – Massa senzill.
La realitat és més complexa que això. Una prova d'imant pot ser beneficiosa; tanmateix, no pot determinar l'autenticitat.
Es pot comparar les proves d'imants amb les previsions meteorològiques basades només en l'observació del cel.
L'or atreu l'imant?
La diferència entre l'atracció magnètica i la influència magnètica
La frase "l'or atreu l'imant?" en realitat també es refereix a l'atracció i la interacció.
L'atracció fa referència a un material que és atret per un imant. L'or no se sent atret pels imants, ja que no mostra cap senyal d'atracció o reacció quan es posa a prop d'un imant.
La interacció fa referència a qualsevol forma d'acció que produeix un camp magnètic, encara que sigui amb prou feines visible. En aquest cas, l'or interacciona amb els imants, encara que no és suficient perquè s'observi cap reacció.
La conclusió, doncs, és clara:
L'or no atrau imants.
Per què l'or no atreu els imants
La resposta es troba en la disposició dels electrons. Els electrons de l'or estan disposats de tal manera que les forces magnètiques es cancel·len entre si. No hi ha electrons no aparellats per alinear-se sota un camp magnètic.
És per això que l'or és previsible en tots els entorns, ja sigui en joies, divises o bars.
És magnètic farcit d'or
Què són les joies-d'or
A continuació, considerarem una segona consulta popular: "és magnètic ple d'or".
Els articles farcits d'or-no són or pur, però tenen una capa gruixuda d'aliatge d'or sobre un substrat metàl·lic subjacent. El recobriment d'or és considerablement més pesat en comparació amb el xapat d'or, donant al producte més durabilitat i un valor més elevat, tot i que encara no és or pur.
El metall base pot incloure:
Llautó
coure
A vegades d'acer
Comportament magnètic dels elements plens d'or-
Aleshores, és magnètic ple d'or?
Tot depèn del seu nucli.
In case of non-magnetic core metal ->no hi haurà reacció
In case of magnetic core metal ->podria haver-hi atracció per l'imant
Per tant, els productes farcits d'or-no són fàcils d'identificar mitjançant la prova de l'imant, ja que dos productes que semblen semblants poden tenir reaccions completament diferents segons els seus nuclis.
Conclusió
En conclusió, resumim les nostres troballes.
Un imant s'enganxa a l'or? No.
L'or s'enganxarà a un imant? També no.
L'or atreu l'imant? No de cap manera visible.
De fet, l'or és un metall no-magnètic per naturalesa. A més, la majoria de les joies estan fetes de diferents metalls, la qual cosa afegeix una certa variació a la situació.
Pel que fa a "és magnètic ple d'or", una vegada més, depèn completament del metall subjacent.
La prova de propietat magnètica és de fet un mètode fàcil per detectar falsificacions. Tanmateix, si voleu un resultat fiable, potser voldreu considerar diversos mètodes de detecció.
Preguntes freqüents
1. Un imant s'enganxa a l'or?
No, l'or pur no s'enganxa als imants.
2. L'or s'enganxarà a un imant?
No, tret que contingui metalls o components magnètics.
3. L'or atreu l'imant?
No, l'or no atrau imants en condicions visibles.
4. És magnètic ple d'or?
De vegades, depenent del metall base utilitzat.
5. Pot un imant confirmar l'or real?
No, només és una prova bàsica i no del tot fiable.